Ateneu de Bétera

Amb Enric Senabre, continuem el taller de filosofia: llibres, joves, adults, diverses propostes lectores amb la mirada d’un expert, un mestre, un escriptor de llibres sobre filosofia: què diuen els joves, com ho diuen, què lligen, què estudien, com passen l’oci… Un sac de temes que avui debatrem a l’Ateneu, amb ells, si és que vénen, o sense.

Gènere, xarxes, mòbils, assetjament, pornografia, pandèmies… Avui arreglarem el món, a l’ateneu, entre guerres, discursos, amenaces i treves falses. Veieu com sí que cal fer filosofia! I cal convidar els joves a pensar el seu futur.

A les sis de la vesprada, al palauet de la música de Bétera, es farà l’acte de lliurament dels premis de Poesia Peris i Valls d’àmbit escolar. Cada any, l’Associació que els organitza aplega una gernació d’estudiants i de famílies. Enguany si retrà homenatge al poeta Josep Piera, es llegiran els poemes premiats de cada categoria i escoltarem l’orquestra jove de la banda. Els llibres triats per obsequiar els alumnes premiats s’han comprat en les llibreries que van patir la Gota freda de 2024. En unes hores podreu gaudir d’una de les activitats de més dignitat cultural del poble.

Dissabte serà a l’Ateneu Enric Senabre, parlarem de filosofia, dels joves, del món abans que no s’acabe, de l’infinit, però també dels joves i dels delers de quan érem joves. O no tan joves. Presentarem uns quants llibres, farem debat, o tertúlia, deixarem que els joves, si en són pocs o molts, diguen i s’expressen amb llibertat. La filosofia per entendre’ns, per aprendre’n, per explicar-nos. Si veniu, farà goig de veure’ns.

Raquel Cruces reinterpreta un repertori de transmissió oral d’investigació sonora contemporània a partir de materials tradicionals, de cançó d’arrel peninsular, d’arranjaments propis. La proposta parteix de la recerca i recuperació de la memòria col·lectiva, incorpora percussions i recursos vocals d’influència diversa, que configuren un discurs musical flexible i en constant transformació.
Us esperem per compartir unaa cloenda tan especial.

No heu vingut avui a l’Ateneu?, no? Fotre, us heu perdut un documental fora de categoria, una pel·lícula de Wenders, xa, una de bona, boníssima, sobre Pina Bau i la seua escola de ball, o de dansa moderna, art pur, estètica, teatre i el drama de la vida. En cap moment els balladors riuen, ni somriuen, semblen en un pot de vida amarga, només al final una invitació al somriure, al ball, a ballar contra el drama de la vida. Avui prenia més forma si cabia aquest cineclub de l’ateneu, això fa un nivell elevat. De cinema, d’actitud, d’esperit. Sobretot després de falles. Quina higiene mental.

Un documental dirigit per Estela Vidal amb veu de dones palestines marcades per l’exili, la memòria i la resistència. A través d’uns quants testimonis colpidors, la pel·lícula apropa la realitat de la Nakba —la “catàstrofe” que començà el 1948 amb l’Estat d’Israel— i que encara condiciona la vida de generacions senceres. Un relat necessari que posa rostre a la història i reivindica la dignitat, la identitat i el dret a la memòria. Com la memòria dels valencians, si mai tindrem dret de res.
Projecció, 13 de març a les 19.30 h. Presentarà el documental Estela Vidal, directora.

Farem un taller de filosofia, a partir de la lectura “Assaig sobre la vellesa”, del catedràtic d’universitat Grimaltos, de Castelló (de la Ribera). Per participar-hi, només cal venir amb goig d’escoltar, de participar si ho voleu fer. Taller obert fins a omplir l’envelat.

La 23a Baixada a peu del barranc del Carraixet serà aquest diumenge, 1 de febrer. La ruta, entre la rambla de Bétera i el Molí d’Alfara, de 12 quilòmetres, combina patrimoni cultural i entorn natural. El punt de trobada i eixida, a les 8.30 h, serà l’estació Seminari (línia 1 de Metrovalència). L’activitat està organitzada per tres entitats de l’Horta Nord: L’Òliba Cultural, d’Alfara del Patriarca; l’Associació Cultural Macarella, de Bonrepòs i Mirambell, i l’Associació Cívica el Roll de l’Ametler, de Massarrojos.

Tots tres col·lectius signen la carta del Carraixet 2026 amb motiu de la mobilització anual en defensa del barranc, titulada “Sensibilitats que apleguen la bona gent del Carraixet contra un progrés destructor“, en què adverteixen: “No volem assistir impassibles a uns canvis del territori que ignoren, quan no menyspreen, la geografia que ens envolta”. Una reflexió que pren força a partir de la dana que va colpejar l’Horta Sud i va fer evidents les conseqüències de la transformació del territori. «Una vegada més la força de la natura qüestiona el poder del progrés», assenyala la carta, tot recordant que «l’aigua trau tard o d’hora les escriptures dels seus camins».

Constància del moviment ciutadà

El document també reivindica la constància del moviment ciutadà que, any rere any, defensa el Carraixet. «Les persones que caminem, mirem, gaudim i critiquem l’abandonament d’un espai natural que és nostre, despertem consciències entre la gent receptiva”, assenyala. I insisteix en la necessitat que la política mediambiental deixe de ser “un punt d’un programa electoral oblidat en un calaix”.

La carta clou amb una apel·lació simbòlica i musical: “No serem, no serem moguts, igual que el pi a prop de la ribera”, cantava Joan Baez. Una idea que resumeix l’esperit del col·lectiu: “Som tossuts i resilients com el Carraixet que reivindiquem cada primer diumenge de febrer, i ja van 23 anys!”

Si voleu llegir el text complet, de Sebastià Carratalà, el trobareu a La Veu del País Valencià.