Ateneu de Bétera

Com cada any, la festa Major d’escola valenciana al Camp de Túria aplegarà el bo i millor: enguany amb més criteri, enmig de la vaga de l’escola per reivindicar recursos, dignitat, la defensa de la llengua i dels drets: la lluita per l’escola que volem.

Amb Enric Senabre, continuem el taller de filosofia: llibres, joves, adults, diverses propostes lectores amb la mirada d’un expert, un mestre, un escriptor de llibres sobre filosofia: què diuen els joves, com ho diuen, què lligen, què estudien, com passen l’oci… Un sac de temes que avui debatrem a l’Ateneu, amb ells, si és que vénen, o sense.

Gènere, xarxes, mòbils, assetjament, pornografia, pandèmies… Avui arreglarem el món, a l’ateneu, entre guerres, discursos, amenaces i treves falses. Veieu com sí que cal fer filosofia! I cal convidar els joves a pensar el seu futur.

A les sis de la vesprada, al palauet de la música de Bétera, es farà l’acte de lliurament dels premis de Poesia Peris i Valls d’àmbit escolar. Cada any, l’Associació que els organitza aplega una gernació d’estudiants i de famílies. Enguany si retrà homenatge al poeta Josep Piera, es llegiran els poemes premiats de cada categoria i escoltarem l’orquestra jove de la banda. Els llibres triats per obsequiar els alumnes premiats s’han comprat en les llibreries que van patir la Gota freda de 2024. En unes hores podreu gaudir d’una de les activitats de més dignitat cultural del poble.

Dissabte serà a l’Ateneu Enric Senabre, parlarem de filosofia, dels joves, del món abans que no s’acabe, de l’infinit, però també dels joves i dels delers de quan érem joves. O no tan joves. Presentarem uns quants llibres, farem debat, o tertúlia, deixarem que els joves, si en són pocs o molts, diguen i s’expressen amb llibertat. La filosofia per entendre’ns, per aprendre’n, per explicar-nos. Si veniu, farà goig de veure’ns.

Raquel Cruces reinterpreta un repertori de transmissió oral d’investigació sonora contemporània a partir de materials tradicionals, de cançó d’arrel peninsular, d’arranjaments propis. La proposta parteix de la recerca i recuperació de la memòria col·lectiva, incorpora percussions i recursos vocals d’influència diversa, que configuren un discurs musical flexible i en constant transformació.
Us esperem per compartir unaa cloenda tan especial.

No heu vingut avui a l’Ateneu?, no? Fotre, us heu perdut un documental fora de categoria, una pel·lícula de Wenders, xa, una de bona, boníssima, sobre Pina Bau i la seua escola de ball, o de dansa moderna, art pur, estètica, teatre i el drama de la vida. En cap moment els balladors riuen, ni somriuen, semblen en un pot de vida amarga, només al final una invitació al somriure, al ball, a ballar contra el drama de la vida. Avui prenia més forma si cabia aquest cineclub de l’ateneu, això fa un nivell elevat. De cinema, d’actitud, d’esperit. Sobretot després de falles. Quina higiene mental.

Un documental dirigit per Estela Vidal amb veu de dones palestines marcades per l’exili, la memòria i la resistència. A través d’uns quants testimonis colpidors, la pel·lícula apropa la realitat de la Nakba —la “catàstrofe” que començà el 1948 amb l’Estat d’Israel— i que encara condiciona la vida de generacions senceres. Un relat necessari que posa rostre a la història i reivindica la dignitat, la identitat i el dret a la memòria. Com la memòria dels valencians, si mai tindrem dret de res.
Projecció, 13 de març a les 19.30 h. Presentarà el documental Estela Vidal, directora.