Once és una pel·lícula romàntica musical irlandesa del 2007 escrita i dirigida per John Carney. Els protagonistes són Glen Hansard i Markéta Irglová dos músics que es mouen pels carrers de Dublín. Hansard i Irglová havien actuat com a músics a The Swell Season, i van compondre i tocar les cançons originals de la pel·lícula.^[1]

Once va passar uns anys en desenvolupament amb la Irish Film Board i va tenir un pressupost de 112.000 €. Va ser un èxit comercial. Va rebre premis inclosos l’Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 2007. La cançó de Hansard i Irglová “Falling Slowly” va guanyar l’Oscar a la millor cançó original de 2008,.^[2] i la banda sonora va rebre una Premi Grammy

trobat a vikipèdia

El cantant, compositor i actor irlandès Glen Hansard, conegut internacionalment per haver protagonitzat el film Once (2007), ha mort a cinquanta-sis anys en un accident de motocicleta a Dublín. “La família de Glen, profundament commocionada per aquesta pèrdua tràgica demana que se’n respecti la privadesa en aquests moments tan difícils”, diu el comunicat.

Hansard, que també havia estat el cantant del grup de rock The Frames, va guanyar l’Oscar a la millor cançó original per “Falling Slowly”, que va escriure i interpretar a Once amb la seva companya de repartiment i ex-parella Markéta Irglová.

llegit a VILAWEB

Organitzat per AULAvinícola, un debat per explicar el present del vi, i trobar solucions a curt termini que aturen una crisi cultural i econòmica. Si us hi apunteu, també fareu un tast de dos vins i us n’emportareu un altre de regal.

Inaugurem una instal·lació expositiva: sobre els treballs forçats dels presos republicans a Benaixeve. Serà dissabte 19 de setembre, una exposició coordinada per Amparo Pérez i Lucila Aragó de l’Associació Contra la impunitat del franquisme.
🕒 Programa:
📍 19:30 h | Inauguració de la instal·lació expositiva.
🗣️ 20:00 h | Col·loqui

Benaixeve, el pantà dels treballadors forçats del franquisme

Acabada la Guerra Civil, l’acció repressiva del franquisme va dur 280.000 ciutadans a la presó. En part per evitar la sobrepoblació penitenciària, en part per cobrir la creixent demanda de mà d’obra d’un país destruït, es va crear el Patronat de Redempció de Penes pel Treball. Milers de represaliats van treballar en grans obres en condicions penoses per obtenir beneficis penitenciaris. Al voltant de sis-cents ho van fer en el pantà de Benaixeve. Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme ha impulsat un projecte per donar a conèixer aquesta realitat. EL TEMPS, Violeta Tena

No penseu que molts mestres passen mai per l’Ateneu, però l’Ateneu sí que es manifesta en favor dels mestres i de lescola. De fet, l’Ateneu també és un espai de formació i ensenyament, de cultura i aprenentatge, d’identitat. Com no voleu que animem a manifestar-nos per l’escola i pels mestres! Un grapat de socis de segur que baixarem a València a fer suport, a afegir-nos al clam per l’escola. No feu tard, va.

L’Ateneu acull de nou un intercanvi musical de la Federació de Folklore .

En aquesta ocasió comptarem amb la Colla de Dolçainers i Tabaleters del Camp de Túria i l’Associació Cultural de Cant d’Estil La Xata de Godella, una vesprada de dissabte amb la música valenciana més genuïna. En acabant, sopar de cabasset a la plaça

Ja hem obert la matrícula per al curs de cant d’estil 26/27. Amb la mestra Tati de Godella, una oportunitat única d’aprendre a cantar i de fer-ho bé. Una escola de cant i una identitat, sobretot per corregir els cants de carrer de festes, que ho fan amb una llengua que no és la nostra. Els valencians sempre havíem cantat, en el treball, en la festa, en l’oci, a la sobretaula, a la nit… Però d’uns anys ací, els Dj’s, les discomòbils i les cançons forasteres han envaït la festa de cançons forànies d’estil dubtós.

N’hi ha que no voldria que la festa s’acabés mai, però passat el Gos, costa d’arribar al final dels jorns, amb els peus drets o plans o tan cansats. A més, la temperatura d’infern que patim no ajuda els majorals a sobreviure els passacarrers. No cal dir res de les actuacions triades per l’ajuntament per acompanyar una festa que, segons els escenaris de l’albereda, podria passar a salamanca o cadis, tan poc de valencià com respira.

Si són de Puçol, l’Horta Nord, i ompliran l’Ateneu dissabte, abans de festes. La vespra vol dir això. N’hi ha qui vindrà a berenar per agafar lloc, tu no voldràs perdre-t’ho, no? Fan un rock passat per la música tradicional d’ací, i siroll també en saben fer. Vindràs o què? Divendres les entrades seran més cares! NO sigues garrofa i vine, va.