Ateneu de Bétera

La substitució lingüística no és cap broma. N’hi ha qui voldria traure’ns de la llista de llengües vives. N’hi ha que riuen davant l’amenaça a les llengües. Com n’hi ha que viuen contents amb la ment colonitzada. Però sempre n’hi ha sopreses. I impresvistos. N’hi ha experts que asseguren que el catlà tindrà una vida llarga, perquè les màquines ja el parlen amb qualitat i ofici. Si les màquines ja el tenen, els valenciasns el tindrem garantit? Serem capaços de conservar-lo com una llengua de primera? De tot això en partlarem amb Francesc Fenollosa, divendres 13 de novembre.

Demà pujarem a peu a Portaceli. Caminant. Una marxa en favor de la memòria i de la història. Entre molts crims de la dictadura, i de la falsa democràcia, hi ha la desmemòria. Això és, oblidar a consciència qui va patir la repressió un colp acabada la guerra provocada pel colp militar dels franquistes. Ells van guanyar, i després es van acarnissar sobre els demòcrates. Voldrien que ningú no recordés aquella vergonya, que oblidarem els fets i els noms. Noms de presos i de morts.

Per reconèixer els noms. Per dignificar-los. Per fer-ne memòria i reconeixement, demà caminarem fins a Portaceli. N’hi haurà parlaments, cançó, i un grapat de familiars de les víctimes. No els acompanyareu?

Una caixa d’estalvis en favor dels socis, dels clients, una empresa valenciana cooperativa, enmig d’entitats que es mengen o sacsen els estalvis, una empresa d’economia per ajudar l’economia. És possible?, ho voldràs comprovar?¿ En una hora t’ho demostren. O no!

Divendres tindrem l’oporrtunitat del debat… a l’ATENEU DE BÉTERA.

l’Associació El camí farà demà un itinerari especial, de Marines Vell a Olocau, passant per Olla. A més, del paisatge, dels pobles, de les construccions rurals de marges o aljups, potser que fareu una visita guiada a la Casa de la Senyoria d’Olocau. Cal inscripció.

Aquesta no serà de por, no??