Dissabte 27 farem la Nit Estellés a l’Ateneu de Bétera: benvinguda, concert, sopar i recital lliure i obert. Si us voleu apuntar de públic o de lectors, si us animeu a llegir, a recitar, sereu benvinguts en aquesta festa poètica a favor del poeta per d’aconseguir el cànon universal estellesià.

Compte, perquè la setmana vindrà carregada de més activitat i més sorpreses.

Dilluns continua l’inici del curs de cant d’estil, amb Tati de Godella.

I divendres 26 de setembre presentació a l’Ateneu del documental sobre el camp de concentració de Portaceli. Documental, xerrada i debat obert.

Publicat per AgoraCT el 07 de setembre 2025 ||

#Olocau #VicentAndrésEstellés #Cultura

Una exposició que es podrà visitar fins al 21 de setembre a L’Aljub de la Torre de Pardines  oh s’ha inaugurat la mostra ‘Una tendresa oculta. Camí del cànon estellesià’, una exposició que repassa la vida, l’obra i l’empremta del poeta de Burjassot a través de textos, imatges i veus del territori.

En l’Aljub de la Torre de Pardines, un espai carregat d’història, es pot visitar des d’ahir la mostra ‘Una tendresa oculta. Camí del cànon estellesià’, una proposta que apropa als visitants a la figura i l’obra del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés.

La inauguració va reunir diversos representants de l’Ajuntament d’Olocau: l’alcalde, Antonio Ropero, junt als regidors Pascual Esteve, Desa Vilaplana i Olga Brínquez. Vilaplana va donar la benvinguda i després va cedir la paraula a Ropero, qui va destacar la importància d’Estellés com a figura central de la literatura valenciana i va remarcar la connexió que manté el poble d’Olocau amb la seua obra i memòria.

L’acte va continuar amb la lectura de quatre poemes per part de les veïnes Maria Josep Máñez, María José Cortés i Raquel Alambiaga —una de les persones implicades en l’organització—, junt a la poeta Rosa Sandiego, expresidenta de l’Ateneu de Bétera. Sandiego també va voler agrair públicament el compromís de l’Ajuntament amb la cultura.

Pel que fa al contingut de l’exposició, el públic es pot endinsar en fragments d’obres com  ‘Mural del País Valencià’ ,  ‘La clau que obri tots els panys’  o  ‘Llibre de maravelles’ . També podeu llegir textos d’altres referents com Jaume Pérez-Montaner i Joan Fuster dedicats a l’autor, així com fotografies que ajuden a dibuixar una imatge més propera i completa del poeta.

Una mostra pensada per a entendre millor el seu estil clar i directe, la força temàtica dels seus versos —que transiten entre l’amor, la infantesa, la identitat, la cultura, la mort o la melancolia— i l’empremta fonda que ha deixat en la societat valenciana.

Organitzada per l’Ateneu de Bètera i la Plataforma Profundació Vicent Andrés Estellés, amb el suport de l’Ajuntament d’Olocau, la mostra es pot visitar fins al 21 de setembre, de dimecres a diumenge, en horari de 9 a 15 h.

El mes de setembre és sens dubte el mes dels versos, de les lectures, les exposicions, els recitals: Estellés és el poeta major dels valencians, i el país se’n fa ressò i l’escampa per carrers i places.

Divendres, 5 de setembre, Olocau inaugura l’exposició d’Estellès que organitzà l’Ateneu per commemorar el centenari. Inauguren a les 19.30 a la Torre de Pardines, a la casa de la Senyoria.

Diumenge, concert recital a Benaguasil, a la casa Consolat de Mar. Concert i sopar a la fresca.

Korrontzi és un malnom. Ves si en sabem a Bétera, de malnoms. Era el malnom d’un músic d’acordió que baixava cada diumenge al poble, des del mas, per tocar a la plaça durant hores. Això passava a Munguia, que ha d’éser el cul del món. D’aquests músics, ells en diuen Trikitilaris. Korrontzi han estat reconeguts allà on van i avui seran a Bétera. Quina enveja no tindran a Gàtova. A pos, a Nàquera o Masies.

La colla xe què burrà, Ramon asensi, el Naiet, la rondalla, Lurdes i els altres cantaors, el versador, la família, el públic a la plaça, la batlle Elia, tot plegat un homenatge sentit, atemporal, a una de les veus inconfusibles dels primers cantaors d’estil del país, de Bétera: obrer de vila, i un home que va escampar el cant arreu del país, on hi havia festes i celebracions, fins i tot mentre treballava a l’obra o al camp, un home de principi del segle XX que va fer de l’ú una versió indiscutible, com ningú no havia fet. La vesprada del folkestiu va tenir aquell punt d’emoció i reconeiximent. D’identitat i tradició, a la plaça del Mercat de Bétera, davant la casa de l’Ateneu. I de la casa de Marina, dels Canonges, de Peti, d’Estévan… Sort encara dels primers enregistraments rudimentaris i d’un projecte que traurà encara aquella veu perquè la puguem gaudir anys i panys. Per la memòria, Sardino. Per la de l’ú.

Anit vam viure un altre moment únic a la plaça del Mercat, el tercer dia de festival folk. La rondalla la Comarcal són un segur de vida, a l’hora de fer ballar i d’omplir de goig el carrer, el poble, de fer-nos gaudir d’un festival que cada cop més agafa fermesa i es consolida dins els festivals de música d’arrel. Només són uns anys, si voleu, que encara és una aposta jove coordinada per gent gran, però la volada és sideral i la resposta magnífica.

Avui actuarà Cabra a la plaça del Mercat de Bétera. Serà el segon dels concerts d’aquest festival folk, que va agafant una volada del cel en amunt que no té límits, ni terrenals ni espacials, si no és que les condicions climàtiques i polítiques no ens permetran de viure per anys i anys, de la música i de la cultura majúscula.

Cabra és un grup jove, malgrat que els músics, uns quants dels músics de referència fa anys i panys que peguen per la música tradicional. Ací s’hi han aplegat músics mestres, i han fet un recull d’ací d’allà, potser que més d’allà, ho comprovarem aquesta nit, i trobareu que els sons seran de dins de la península, però també de les illes, segons que diuen, i les veus ajudaran a retrobar el temps de les ovelles i de les cabres, quan pels assegadors del terme pujaven i baixaven els ramats i els pastors i els gossos, i la junta de montes feia l’agost i la tradició encara no tenia aqueix nom ni la traïdoria havia fet tanta maldat.

Avui, si voleu gaudir de bona música, caldrà venir a la plaça del Mercat. A Bétera. Després ja en parlarem pels colzes o per les butxaques.