Ateneu de Bétera

Aquest missatge va adreçat, per descomptat, a tots aquells que cada any no fugen de les Falles, espaordits de tanta carrincloneria i coentor. A l’Ateneu no tenim programa faller, a l’espera que una comissió cree la primera falla popular i combativa de Bétera, però obrirem en l’horari habitual. Ara bé, per als amants d’unes falles genuïnes, populars i crítiques les possibilitats són aquests dies inacabables; cap excusa per no botar-li foc a la barraca. Ens permeten de fer-vos unes quantes recomanacions, tot demanant excuses perquè segur que ens en deixem alguna:

El diumenge 17 de març hi ha la el primer concert de la Gira, d’Escola Valenciana, a l’Auditori de Burjassot. Hi tocaran Orxata Sound Sistema, Txarango i Atupa. Cinc euros d’estalvi si compreu l’entrada anticipada.

Des de fa deu anys les Falles Populars i Combatives de València ens recorden que l’essència de les falles són l’element popular i crític, per molt que ens vulguen fer creure el contrari. Enguany, des de dijous, ens presenten un programa fabulós; una bona pràctica preparatòria és veure el vídeo del genial himne de les Falles Populars i Combatives de 2013; FAPOCO, made in Ovidi Twins. Un crit de guerra espectacular.

Però, no per tothom les falles són tan alegres; a les bones persones que acompanyen cada dia Rita al balcó de l’Ajuntament se’ls engargulla la mascletà. La Intifalla es convoca a la porta de l’Ajuntament, a l’hora de la mascletà. Cada dia tria un tema; el 13, per l’educació, el 14, per unes falles valencianes, el 15, plantada contra l’Europa del capital, el 16, per una sanitat pública i universal, el 17, Rita i Fabra dimissió, i el 18, pel dret a l’habitatge, Stop desnonaments.

Més programes a València: la falla popular de Benimaclet, la falla multicultural de l’espai Jarité, a Russafa, i les falles universitàries contra el kapital. I més a prop nostre, la gent de l’Ateneu de Montcada de l’Horta ha preparat les primeres falles alternatives.

I de les comissions falleres més convencionals, també n’hi ha que es proposen de mantindre l’essència de les falles, a través de la crítica i de la proposta artística del monument. A més de la incombustible Arrancapins, en aquest article en recomanen quatre: Regne de València-Duc de Calàbria, amb la falla infantil dedicada al conflicte del Sàhara, Castellfabib-Marqués de Sant Joan i Lepanto-Guillem de Castro, que han fet falles de cartró, i General Barroso-Litògraf Pasqual i Abad, innovador artísticament, una falla “pura, crítica i conscient del moment actual”.

En conclusió, tot ben lluny de la festa acrítica, reaccionària, coenta, tancada i ultra-regulada pel poder de la que tants fugen. Falles populars per a no oblidar, ni caure en la desmemòria interessada. Abans de la dictadura franquista, les falles eren expressió exclusiva de les classes populars; no de bades als especuladors i lladres els penjaven en forma de ninot, i les falleres entraven amb el puny en alt en el partit de la selecció valenciana de futbol. Res més cridaner, en tot cas, que les xona-riot; van aparèixer per València el 8 de març passat i són senzillament espectaculars.

Siga com siga, i sempre anhelant unes falles sense sacrificis animals,  com recorda aquesta estàtua humana, vos desitgem unes bones festes de falles.