Ateneu de Bétera

Autoestima i cultura. L’escriptora Raquel Ricart, recentment guanyadora del premi Andròmina de narrativa enmig de la indiferència municipal, va rebre a l’Ateneu un homenatge per part de familiars, amics i convilatans. La presentació de ‘El quadern d’Àngela‘ va aplegar nombrosos assistents que van omplir les dos naus del local, en una de les quals es va projectar la presentació perquè ningú no se’n perdés detall.  L’acte va servir per encetar (“donar el sus”, que dirien a Mallorca) el cicle d’activitats Literatura i idees, que prepara amb constància i afecte Albert Dasí, i que vol servir de canal d’expressió a les inquietuds literàries del col·lectiu que forma l’Ateneu de Bétera. El dissabte es va cloure un intens cap de setmana que s’havia obert divendres amb el vespre de solidaritat amb el Sàhara; dos jornades de compromís cívic i cultura, els dos trets que amb què es vol definir l’Ateneu.

La presentació de ‘El quadern d’Àngela’ va comptar amb la presència, a més de l’autora, d’Albert Dasí, presentador, Jem Cabanes, corrector de l’obra, Paula Pérez, il·lustradora, Rosa Serrano, editora, i Pep Ricart, actor. Jem Cabanes va parlar de la importància de la tasca del corrector, i va citar Joan Fuster i Gunter Grass. Paula Pérez va explicar com es va inspirar en la feina d’il·lustració; d’ella va dir Raquel Ricart que la va sorprendre perquè no va dibuixar cap caràcter oriental, i si en canvi arbres, que per l’autora són molt importants. Rosa Serrano, incansable editora de Tàndem Edicions, va definir Raquel com una “dona, i bona”. Pep Ricart, actor, va llegir fragments de l’obra. I l’autora, Raquel Ricart, va llegir un text en què explicava com va sorgir la idea de ‘El quadern…”. Després va rebre el caliu dels assistents, i va haver de treballar de valent en les signatures i dedicatòries. Perquè de llibres de Raquel, per cert, se n’hi van vendre un bon grapat.

• Les imatges de l’acte.
• Atenea, el blog d’una xiqueta d’onze anys de Bétera, en fa un seguiment.
• Un altre jorn especial a Bétera: crònica de Pau Marzo, d’onze anys, a la web de l’Institut d’Estudis Comarcals.